DIES ASSENYALATS

LA MARATÓ DE TV3
US DEIXO ENLLAÇAT EL VÍDEO QUE MOSTRA EL RESULTAT DEL QUE VAM TREBALLAR A LA CLASSE DE MÚSICA. VAM REPRESENTAR UN COR GEGANT, EL COR DE L'ESCOLA MARIÀ MANENT! UN COR QUE VA BATEGAR SEGUINT LES PULSACIONS DE LA CANÇÓ STAYIN' ALIVE DELS BEE GEES (Pulsacions que s'han de seguir quan s'ha de fer una reanimació cardiopulmonar). CLIQUEU AQUÍ PER VEURE EL VÍDEO.

SANTA CECÍLIA 

HEM CELEBRAT SANTA CECÍLIA I ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ. AL MATÍ HEM BALLAT TOTS I TOTES AL PATI DE L'ESCOLA. QUIN GOIG QUE FEM QUAN ESTEM JUNTS! (Cliqueu AQUÍ per veure el vídeo)

 I A LA TARDA HEM SEGUIT UN RECORREGUT PER L'ESCOLA PER GAUDIR DE CINC ESPAIS DIFERENTS DE MÚSICA I FANTASIA! HEM TROBAT:

1. EL AMOR BRUJO
2. EL FLAUTISTA D'HAMELIN
3. LA FADA DEL MAR
4. LA DANSA DELS SET VELS
5. HARRY POTTER 

MOLTES GRÀCIES, SUSANA, LAIA, FIAMA, NORMA I MÍRIAM! I TAMBÉ MOLTES GRÀCIES, JOSEP PER FER DE BRUIXOT, TÀNIA PER FER DE CUINERA I RATOLINETS I RATOLINETES: LAIA, JÚLIA O., JÚLIA J., LLUC, PAU, MARINA, ABRIL, HELENA I MARIONA!
(cliqueu AQUÍ per veure els vídeos)

LA DATA DE L'ANIVERSARI ÉS IMPORTANT PER A TOTS I TOTES. AL MARIÀ MANENT HO SABEM I PER AIXÒ VOLEM TENIR PRESENT QUI VA NÉIXER A CADA MES. ANEU FENT UN COP D'ULL A AQUEST CALENDARI DEL CURS DE FANTASIA QUE JA ES VA OMPLINT!

JA HA ARRIBAT LA TARDOR! PERÒ... SI CONTINUA LA CALOR, LES CASTANYES AL CONGELADOR!

SEMBLA, PERÒ, QUE ALGUNA COSA COMENÇA A BULLIR AL MARIÀ MANENT? QUÈ SERÀ? ANEU OBSERVANT EL VIDRE DE L'ENTRADA... 
DE MOMENT HAN ARRIBAT UNS FOLLETS-FULLA QUE HAN ANAT PUJANT PER L'ESCALA. SEMBLEN MOLT SIMPÀTICS, OI?

----------------------------------------------------------

 ÚLTIM DIA DE CURS

-Els i les alumnes de sisè es van acomiadar de companys d'altres cursos i mestres amb una cançó de l'Adele: Someone like you. (cliqueu sobre el títol de la cançó per veure el vídeo).

Aquí us deixo la gravació que ha compartit el pare de la Xesca i del Pau amb nosaltres.

Moltes gràcies, Julio Carbó!
-L'ÚLTIM DIA DE CURS VAM BALLAR TOTS JUNTS LA CANÇÓ DE HAPPY PER ACOMIADAR ELS I LES ALUMNES DE 6È. (cliqueu sobre Happy per veure el vídeo).
-LA MARIA I L'OSCAR VAN INTERPRETAR (VEU I TECLAT) SOMEONE LIKE YOU DE L'ADELE MENTRE ELS SEUS COMPANYS I COMPANYES FEIEN BOMBOLLES DE SABÓ. US FELICITO, VAU FER-HO MOLT I MOLT BÉ!

I QUIN COMIAT MÉS EMOTIU: MIREU! (cliqueu sobre Comiat per veure el vídeo)

BALL FI DE CURS!
JA S'ACOSTA L'ÚLTIM DIA D'AQUEST CURS I PER AIXÒ JA ESTEM ASSAJANT EL BALL QUE FAREM TOTS I TOTES AL PATI DE L'ESCOLA. 6È ENS AJUDA. MIREU!

HEM DONAT LA NOTA!

AVUI, 6 DE JUNY DE 2014, HEM CANTAT MIRALL DE PAU.
ENS AGRADA AQUESTA CANÇÓ I ENS AGRADA LA MÚSICA.
"La música és el cor de la vida. L'amor parla a través d'ella, sense ella no hi ha cap bé possible i amb ella tot és bonic." Franz Liszt
"La música és el veritable llenguatge universal." Carl Maria von Weber.
The show must go on. Queen.

VÍDEO MIRALL DE PAU AL MARIÀ MANENT.

FOTOS MIRALL DE PAU AL MARIÀ MANENT.

SANT JORDI!
QUIN DIA MÉS BONIC! VOLIA FELICITAR-VOS A TOTS/ES. I TAMBÉ VULL COMPARTIR LA VERSIÓ DE LA LLEGENDA DE SANT JORDI: UN DRAC AL POBLE QUE TAN BÉ ENS L'HA EXPLICAT LA TÀNIA I QUE L'HEU REPRESENTAT, ALUMNES DE 5È, DE MERAVELLA!
(cliqueu sobre Sant Jordi per veure'n fotos)
QUE BONICA HA QUEDAT L'ENTRADA DE L'ESCOLA! ENS ENCANTEN LES PARAULES QUE HEU ESCOLLIT! 

UN DRAC AL POBLE

Vet aquí que un primer dia d’abril va arribar un drac monstruós i desorientat a una petita vila entre la muntanya i el mar. Els habitants van córrer a refugiar-se a les seves llars i espiaven els moviments sapastres d’aquell monstre protegits rere les finestres.

Quan van haver passat tres hores, cansat de buscar algú que l’informés d’on era, el monstre es va posar a cridar:

—Hello!? Is there anyone? —anava repetint la pregunta pels carrers per on passava, cada cop amb més desesperació.

La població tremolava en sentir-lo. Era gros i parlava que no se l’entenia i això encara els feia més por.

—Està dient que ens menjarà!

—No, calla, està dient que ens ha vist, agenolla’t, tòtil!

—Tu què sabràs si vas suspendre llengua aquest trimestre!

—I tu... i tu... tu vas perdre tots els cromos!

—Per culpa teva!

—Meva? Per què?

—Teva! Sí, que ets sord? Teva, teva i TE-VA!

El drac va sentir les veus i va amorrar-se a la finestra de la casa on s’amagaven aquests dos germans i va tornar a preguntar amb la veu més dolça que va trobar:

—Hello!? Is there anyone?

Els dos germans s’alçaren i fugiren al pis de dalt. Des d’una nova finestra van observar amb atenció com el drac s’asseia al banc de la plaça, obria una motxilla, en treia una llibreta i un llapis i començava a escriure.

—Està dibuixant l’atac que farà al poble.

—Noooo, està escrivint una amenaça i ens la deixarà a la bústia.

—Què dius, babau! Si no entendríem res. Està dibuixant un mapa per dissenyar l’atac, que ja t’ho he dit!

Després d’una hora, el drac, va guardar-ho tot dins la motxilla, s’allunyà del poble i va buscar un arbre que el protegís per dormir. Se sentia sol i trist i tenia una gana ferotge. Es va adormir pensant que estava davant d’un plat enorme de haggis.

El segon dia d’abril, el sol es va deixar veure ja des de primera hora i el mateix van fer els vilatans que després de crear un grup al whatsapp es van anar avisant: aquí no hi és, aquí tampoc, jo he fet xocolata per esmorzar, m’he aixecat amb un  gra al nas! I si sortim? Però l’hauríem de buscar! Sí, i matar! La llegenda de Sant Jordi en estat pur!

I amb aquesta idea es van enfortir i van organitzar una assemblea. Van decidir avançar-se i es van organitzar en grups: grup de recerca del drac, grups de fotògrafs, grups d’escriptors que actualitzessin tot el que passés en un bloc que acabaven de crear: TENIM EL DRAC A CASA! Entre d’altres grups.

Al migdia, el grup d’organització d’àpats ja havia preparat un bufet lliure a la plaça del poble. L’ambient es respirava festiu. Feia anys que no passava res interessant i l’aparició del drac havia despertat fins i tot al més avorrit de tots.

El bufet consistia en una gran varietat d’aliments: hamburgueses amb formatge, amanides de pasta, canelons de Nadal encara que fos primavera, meló amb pernil i postres de tot tipus: pastissos, cremes, macedònia, gelats i dolços. Gerres d’aigua, llimonada i taronjada estaven repartides al llarg d’una taula improvisada amb cavallets.

Quan portaven una hora dinant es va sentir:

—Ei, que l’hem localitzat! —van avisar els del grup de recerca que acabaven de tornar.

—Sí! —va exclamar tothom centrant l’atenció una altra vegada en aquest personatge.

—Està a la muntanya i no sembla que vulgui venir.

—Ah, no? I per què?

—L’hem de fer venir!

—I com l’atraurem?

—Ja sabem la llegenda, no? Li agrada menjar princeses. —va recorda algú.

I tothom va mirar la Sabina, que sempre vestia de color de rosa.

—Per què em mireu? Ni parlar-ne, jo no sóc cap princesa.

La Sabina es va mirar el vestit i va estampar la bola de gelat de xocolata contra la faldilla en un intent de semblar menys princesa. Tothom va negar amb el cap.

—No cola?

—NO! —va exclamar tothom.

I la Sabina, resignada, s’acomiadà de la seva mare que sanglotava sense deixar de mossegar l’hamburguesa doble que tenia entre les mans.

Al cap de mitja hora la Sabina va tornar amb la cara vermella i caminant amb els braços creuats.

—No m’ha volgut! —cridava una i una altra vegada indignada i ofesa. No sóc prou princesa jo?  —continuava dient tot agafant-se la faldilla com a prova.

—Però què t’ha dit? Per què no ha volgut menjar-se la meva nena? Ella és una princesa! —exclamava la senyora escampant trossos de la segona hamburguesa que es menjava.

La mare de la Sabina va acabar arremangant-se. Un gest que tothom va entendre com que volia brega.

El poble es va tornar a reunir.

Van acordar, unànimement, que la noia que més semblava una princesa, després de l’intent frustrat amb la Sabina, era la Maya.

En dictaminar la sentència, la Maya va treure la seva veu de soprano i va negar-se amb totes les forces:

—De cap de les maneres em penso perdre el concert de demà dels One direction, ja ho podeu entendre a la primera!

El poble, amb les espatlles caigudes, es va tornar a reunir.

Aquest cop es van allargar més. No hi havia manera de posar-se d’acord: que si la Rosa perquè tenia el nom de la flor del dia de Sant Jordi, que si la Violeta perquè tenia un nom de princesa, que si la Marcela perquè tenia la pell més blanca,...

La Teresa, que anava seguint la discussió, va advertir abans no sortís el seu nom:

—Jo no puc que demà passat toco la flauta a l’escola i em graven pel Musiquemm, eh!

La Catalina també va sentir part de la reunió i, amb timidesa, es va apropar a la taula rodona.

—Ehem, ehem!

Però amb tanta discussió ningú l’escoltava.

—Escolteu! —va tornar a provar, però res de res.

Finalment amb totes les seves forces va cridar:

—Que ja hi vaig jo!

—Tuuuuu? —van preguntar incrèduls tots els reunits.

—Sí, jo. Què passa? Que no semblo una princesa?

La Catalina s’observà a ella mateixa: dessuadora llarga per sota els genolls, malles i calçat esportiu, es va arronsar d’espatlles i va continuar:

—Jo entenc el drac, jo hi puc parlar! —va defensar-se.

—Sí!? L’entens? —van preguntar tots alhora.

—Sí, parla anglès, bé, amb accent estrany... no sé d’on deu ser concretament...

—Ho veus! Ja t’ho deia que t’apuntaria a una acadèmia, nena! Si m’haguessis fet cas —va protestar la mare de la Sabina que encara estava ofesa perquè el drac no havia fet cas a la seva filla.

Tothom va acomiadar-se de la Catalina esperant que tornés amb instruccions del drac i en concret de què pretenia fer amb ells.

La desesperació s’havia escampat entre tots els vilatans quan el sol va caure darrere la muntanya.

—Ja em semblava que era una mala idea  —deia algú.

—Per què? —preguntava un altre.

—Amb aquelles pintes... se la deu haver menjat d’una mossegada...

La gent va començar a retirar-se a les seves cases. Era hora de pensar en els deures, en el sopar i en els concursos abans del telenotícies.

—Eh! On aneu? —es va sentir de lluny.

Primer van veure el monstre, minuts més tard ja es veia la Catalina caminant al seu costat.

—No marxeu, que no us farà cap mal! —els va avisar la noia.

Va resultar que el monstre estava fent un treball de recerca. I s’havia interessat pel poeta del poble. Havia vingut amb l’esperança que el deixessin fotografiar amb la filla del poeta i davant la casa del poeta.

En sentir aquesta notícia fantàstica el poble es va inflar més que un suflé. L’orgull era tan gran que tots volien palmejar la seva espatlla, seure al seu costat, oferir-li alguna resta del tiberi del migdia,...

—Què diu, Catalina?

I la Catalina va anar traduint el que explicava el monstre.

—Diu que demà a la tarda ja ha de marxar però que al matí es podrien fer totes les fotografies. I, ah! Demana que qui l’acull aquesta nit perquè diu que ha passat molt fred sota l’arbre...

Tothom es va fer l’orni. Ara no hi havia copets a l’esquena ni gent que s’apropés. Encara hi havia part de la por viscuda hores abans enganxada a la pell.

—Ja està, ets molt gran i no hi caps a casa de ningú, però al gimnàs de l’escola sí i, a més a més, et posarem matalassos. I en un tres i no res organitzarem una festa de comiat que demà estarem molt enfeinats —va concloure la Catalina.

El grup que organitzava just feia unes hores el bufet lliure va muntar la festa més divertida que s’havia fet al poble, amb Happy sonant a tot volum i tothom va ballar fins ben entrada la nit.

Així va ser com va anar la visita d’un monstre al nostre poble.

I si tu creus, millor per a tu!

I si no tu creus, tururú!

US DEIXO L'ENLLAÇ DEL VÍDEO DE LA CANÇÓ EL VINT-I-TRES D'ABRIL DE LA DÀMARIS GELABERT. (Cliqueu sobre El vint-i-tres d'abril).
GIREM FULL AL CALENDARI QUE COMENÇA L'ABRIL! I AIXÒ VOL DIR QUE QUEDA POQUET PER CELEBRAR SANT JORDI. A MÚSICA REPASSEM I APRENEM CANÇONS DE PRIMAVERA I DE SANT JORDI. SANT JORDI, LA PRINCESA, LA ROSA I EL DRAC...

JA HA ARRIBAT LA PRIMAVERA A L'ESCOLA MARIÀ MANENT!
CARNESTOLTES

Carnestoltes, quinze voltes!

JA S'ACOSTA! QUE EL SENTIU? ÉS EL CARNESTOLTES!
(Clica sobre Carnestoltes per escoltar cançons, llegir dites, fer un taller de disfresses, llegir un conte de Carnaval, .... o fer uns bunyols de Quaresma, mmmm!
MIREU COM HA QUEDAT DECORADA L'ENTRADA DE L'ESCOLA. COMENCEM A AMBIENTAR-NOS! (Gràcies, alumnes de 5è A, que avui ens heu ajudat a acabar d'enganxar les lletres!)
                                      -------------------------------------------------
AQUÍ AFEGEIXO ALGUNES FOTOS DEL CONCERT DE NADAL 2013! VA SER UN GRAN CONCERT I VAM TENIR MOLT PÚBLIC. AQUEST ANY VAM COMPTAR AMB UN VÍDEO QUE MOSTRAVA MOMENTS DE LA PREPARACIÓ D'ALGUNES DE LES COSES QUE ES FAN PER AQUESTES DATES DINS DE L'AULA I ALS ASSAJOS!
TAMBÉ VAN VENIR EX-ALUMNES A DONAR UN COP DE MÀ I A DESITJAR-NOS UNES BONES FESTES. MOLTES GRÀCIES!
TAMBÉ VA SER UN DIA ASSENYALAT EL DIA DE LA MARATÓ DE TV3. AMB ALUMNES DE 6è VAM TREBALLAR CONJUNTAMENT AMB TRES MÚSICS/PARES DE L'ESCOLA. VAM CANTAR UNA CANÇÓ DEL MAX TURATI, VIVE LA MÚSICA, I TAMBÉ CAMINS DE SOPA DE CABRA.

AQUÍ US DEIXEM UNA FOTOGRAFIA DE L'ACTUACIÓ AL SANT JAUME DE PREMIÀ DE DALT: